Archive for gener de 2011

Fires d’artesania a Catalunya: què ens passa doctor?

15/01/2011

Com cada any, la setmana passada vam tornar de les fires de Nadal que vam fer fora de Catalunya. Com molts artesans catalans, les festes nadalenques les passem lluny de casa, perquè aquí no trobem fires que ens permetin treure profit de la millor època de l’any per a vendre els nostres productes . De fet, som molts els artesans que permanentment fem milers de kilòmetres cercant fires rentables i de qualitat.

Els problemes de les fires catalanes (exceptuant potser les fires monogràfiques d’oficis) són múltiples i diversos. Des del meu punt de vista els més greus són aquests:

–       Manca de control de la qualitat artesana per part dels organitzadors (ajuntaments, associacions, organitzadors privats). Resultat: fires on es barreja l’artesania amb la revenda encoberta, generant competència deslleial i guerres de preus.

–       Fires organitzades per associacions “tancades” on cada any hi assisteixen els mateixos sense un procés de selecció real, públic i transparent.

–       Manca de criteris de selecció que tinguin en compte la defensa de l’artesania del territori

–       Fires sense la mínima infraestructura necessària per la correcta exposició dels productes artesans

Només explico, com exemple, el funcionament de la fira de Valladolid (organitzada per Foacal) per veure les grans diferències que ens separen. El cas de Castella Lleó és aplicable també al funcionament de les fires a d’altres comunitats com Euskadi, Galícia, Andalusia, etc.

–       Els expositors de la comunitat (socis de Foacal) paguen la meitat per la participació  a les fires, i tenen prioritat absoluta en els criteris d’admissió per davant dels artesans vinguts de fora. Aquesta és una mesura per promocionar l’activitat artesanal de la comunitat.

–       La fira es fa en una carpa tancada amb calefacció, stands, seguretat, i bona il·luminació, buscant la màxima comoditat tant pels artesans com pels visitants (vegin en quines condicions es fan les fires de Vic o Lleida, per esmentar dos ciutats amb una climatologia ben adversa)

–       El procés de selecció és transparent, l’elaboració artesana dels productes imprescindible (al full d’inscripció es pregunta el % d’articles per sota dels 10 euros, per exemple).

–       La fira inclou activitats com tallers participatius, sortejos diaris i serveis per l’artesà com el pagament amb visa.

–       Foacal disposa d’una gestoria on els artesans reben suport administratiu per a gestionar la seva activitat empresarial

I moltes altres coses….inimaginables a Catalunya.

La meva pregunta oberta és doncs: què ens passa aquí? No tinc dades sobre el finançament per autonomies de l’activitat artesana, tot i que sospito que a Catalunya, com en tants altres àmbits, patim un dèficit crònic. Però la meva impressió, des de fora de l’administració, és que no només es tracta d’un tema de diners, crec que patim una certa deixadesa i descoordinació pel que fa a l’organització d’esdeveniments relacionats amb la comercialització de l’artesania.

Potser és que el descrèdit de les fires ha arribat a tal punt que pensem que allò que es ven al carrer no és artesania de veritat….Crec que aquest raonament seria molt desencertat. En primer lloc perquè és el públic del carrer el que ens pot demostrar si el nostre treball agrada i és prou atractiu com per adquirir-lo.

En segon lloc perquè, amb el panorama econòmic que hi ha al país, és de preveure que les subvencions de tot tipus s’aniran reduint i eliminant. S’hauran de buscar formes d’autogestió amb menys recursos, i la viabilitat dels tallers artesans, ens agradi o no, vindrà determinada pel mercat.

Avís per a navegants – a la web del mercat medieval de Montblanc hi diu això:

A efectes pressupostaris, l’any 2010 dóna beneficis a l’entitat, però la situació és que hi ha un problema de tresoreria que fa que pensar en la següent festa sigui una irresponsabilitat. Aquest deute és, principalment, fruit de la falta de pagament de diversos ajuts concedits (des del 2008) per la Generalitat de Catalunya.”

No pot ser que un esdeveniment amb beneficis tant pels participants com pel conjunt de la comarca corri perill per la falta d’ajuts. El que dèiem, s’han de buscar noves formes de gestionar els esdeveniments d’aquest tipus.

M’agradaria molt que tothom hi digués la seva sobre els temes que he exposat i provocar una mica de debat. També vull deixar clar que aquest post no és una crítica a ningú en particular (crec que tots en som una mica responsables en tot cas) sinó una reflexió en calent d’una artesana acabada d’arribar de “les espanyes”.

Anuncis

El reportatge del 9Nou a web de la FAAOC

14/01/2011

http://faaoc.blogspot.com/2010/12/esmalts-al-foc.html

Comprar, tirar, comprar

09/01/2011

Imperdible: hoy a las 22.00h en TV2 el documental “Comprar, tirar, comprar”, sobre la obsolescencia programada. Volverá la artesanía….

Titulo original

Comprar Llençar Comprar

Dirige:

Cosima Dannoritzer

Comprar, tirar, comprar

Hace mucho tiempo, los productos de consumo masivo se fabricaban para durar. Pero hacia la década de 1920, un grupo de empresarios se dieron cuenta de que cuanto más duraban sus productos, menos dinero ganaban ellos. Y así nació lo que se llama la obsolescencia programada, la reducción deliberada de la vida de un producto para incrementar su consumo. Desde entonces, los fabricantes han diseñado sus productos para fallar. La realizadora Cosima Dannoritzer (”Si la basura hablase”) se hace eco en esta película documental de una de las prácticas que se han convertido en la base de la economía moderna (muchos especialistas incluso consideran que tuvo un papel fundamental para acabar con la Gran Depresión). La producción viaja a Francia, Alemania, España y los Estados Unidos para investigar la obsolescencia económica y plantea alternativas a la dificultad de seguir adelante con el consumo ilimitado de recursos en un planeta en el que éstos son finitos.

http://www.rtve.es/television/documentales/comprar-tirar-comprar/directo/

Actualización: el documental en catalán se puede encontrar aquí: http://vimeo.com/17970699

2010 in review

06/01/2011

The stats helper monkeys at WordPress.com mulled over how this blog did in 2010, and here’s a high level summary of its overall blog health:

Healthy blog!

The Blog-Health-o-Meter™ reads This blog is doing awesome!.

Crunchy numbers

Featured image

A Boeing 747-400 passenger jet can hold 416 passengers. This blog was viewed about 2,600 times in 2010. That’s about 6 full 747s.

 

In 2010, there were 26 new posts, growing the total archive of this blog to 84 posts. There were 33 pictures uploaded, taking up a total of 11mb. That’s about 3 pictures per month.

The busiest day of the year was April 12th with 57 views. The most popular post that day was Artesania al Museu Industrial del Ter.

Where did they come from?

The top referring sites in 2010 were esmaltesalfuego.com, ca.wordpress.com, faaoc.blogspot.com, cercabloc.cat, and facebook.com.

Some visitors came searching, mostly for esmalts al foc, esmalts, escalibada, nebuloses, and introart.

Attractions in 2010

These are the posts and pages that got the most views in 2010.

1

Artesania al Museu Industrial del Ter February 2010

2

“Xerraires”: teatre d’improvisació a Barcelona January 2010

3

Fira d’artesania al Portal de l’Àngel i tribulacions nadalenques November 2009

4

Qui som April 2009
1 comment

5

Tres fotos de la fira modernista de Terrassa – Maig 2009 May 2009