Archive for the ‘Artesans’ Category

Nuevo grupo de esmaltes al fuego en Facebook

21/02/2012

Ahora que ya ha pasado el agobio de la campaña de Navidad, hemos creado un grupo sobre esmaltes al fuego en Facebook, en el que participan, además de nosotros, esmaltadores de varios sitios de España, Argentina, Rusia…

Si eres esmaltador profesional o aficionado, o si simplemente te gusta el arte del esmalte puedes solicitar la pertenencia al grupo a través de nuestro perfil Rojo Vivo en Facebook.

Anuncis

MOSTRA DEL TREBALL ARTESÀ DE MONTORNÈS DEL VALLÈS

09/05/2011

Aquest és l’audiovisual de la mostra de treball artesà que es va dur a terme a Montornès del Vallès el 30 d’abril i en el qual vam participar fent demostració d’ofici.

El vídeo ha estat realitzat per David Hierro de la FAAOC i inclou la interessantíssima entrevista radiofònica que Ràdio Montornés li va fer a Marian Reyes, en la que es reflexiona, entre d’altres temes, sobre el model de consum establert, el paper que juga l’artesania en la identitat cultural comuna i com haurien de ser les trobades d’oficis artesans.

D’obligada visió per a tots aquells ajuntaments que organitzen fires d’artesania.

Fires d’artesania a Catalunya: què ens passa doctor?

15/01/2011

Com cada any, la setmana passada vam tornar de les fires de Nadal que vam fer fora de Catalunya. Com molts artesans catalans, les festes nadalenques les passem lluny de casa, perquè aquí no trobem fires que ens permetin treure profit de la millor època de l’any per a vendre els nostres productes . De fet, som molts els artesans que permanentment fem milers de kilòmetres cercant fires rentables i de qualitat.

Els problemes de les fires catalanes (exceptuant potser les fires monogràfiques d’oficis) són múltiples i diversos. Des del meu punt de vista els més greus són aquests:

–       Manca de control de la qualitat artesana per part dels organitzadors (ajuntaments, associacions, organitzadors privats). Resultat: fires on es barreja l’artesania amb la revenda encoberta, generant competència deslleial i guerres de preus.

–       Fires organitzades per associacions “tancades” on cada any hi assisteixen els mateixos sense un procés de selecció real, públic i transparent.

–       Manca de criteris de selecció que tinguin en compte la defensa de l’artesania del territori

–       Fires sense la mínima infraestructura necessària per la correcta exposició dels productes artesans

Només explico, com exemple, el funcionament de la fira de Valladolid (organitzada per Foacal) per veure les grans diferències que ens separen. El cas de Castella Lleó és aplicable també al funcionament de les fires a d’altres comunitats com Euskadi, Galícia, Andalusia, etc.

–       Els expositors de la comunitat (socis de Foacal) paguen la meitat per la participació  a les fires, i tenen prioritat absoluta en els criteris d’admissió per davant dels artesans vinguts de fora. Aquesta és una mesura per promocionar l’activitat artesanal de la comunitat.

–       La fira es fa en una carpa tancada amb calefacció, stands, seguretat, i bona il·luminació, buscant la màxima comoditat tant pels artesans com pels visitants (vegin en quines condicions es fan les fires de Vic o Lleida, per esmentar dos ciutats amb una climatologia ben adversa)

–       El procés de selecció és transparent, l’elaboració artesana dels productes imprescindible (al full d’inscripció es pregunta el % d’articles per sota dels 10 euros, per exemple).

–       La fira inclou activitats com tallers participatius, sortejos diaris i serveis per l’artesà com el pagament amb visa.

–       Foacal disposa d’una gestoria on els artesans reben suport administratiu per a gestionar la seva activitat empresarial

I moltes altres coses….inimaginables a Catalunya.

La meva pregunta oberta és doncs: què ens passa aquí? No tinc dades sobre el finançament per autonomies de l’activitat artesana, tot i que sospito que a Catalunya, com en tants altres àmbits, patim un dèficit crònic. Però la meva impressió, des de fora de l’administració, és que no només es tracta d’un tema de diners, crec que patim una certa deixadesa i descoordinació pel que fa a l’organització d’esdeveniments relacionats amb la comercialització de l’artesania.

Potser és que el descrèdit de les fires ha arribat a tal punt que pensem que allò que es ven al carrer no és artesania de veritat….Crec que aquest raonament seria molt desencertat. En primer lloc perquè és el públic del carrer el que ens pot demostrar si el nostre treball agrada i és prou atractiu com per adquirir-lo.

En segon lloc perquè, amb el panorama econòmic que hi ha al país, és de preveure que les subvencions de tot tipus s’aniran reduint i eliminant. S’hauran de buscar formes d’autogestió amb menys recursos, i la viabilitat dels tallers artesans, ens agradi o no, vindrà determinada pel mercat.

Avís per a navegants – a la web del mercat medieval de Montblanc hi diu això:

A efectes pressupostaris, l’any 2010 dóna beneficis a l’entitat, però la situació és que hi ha un problema de tresoreria que fa que pensar en la següent festa sigui una irresponsabilitat. Aquest deute és, principalment, fruit de la falta de pagament de diversos ajuts concedits (des del 2008) per la Generalitat de Catalunya.”

No pot ser que un esdeveniment amb beneficis tant pels participants com pel conjunt de la comarca corri perill per la falta d’ajuts. El que dèiem, s’han de buscar noves formes de gestionar els esdeveniments d’aquest tipus.

M’agradaria molt que tothom hi digués la seva sobre els temes que he exposat i provocar una mica de debat. També vull deixar clar que aquest post no és una crítica a ningú en particular (crec que tots en som una mica responsables en tot cas) sinó una reflexió en calent d’una artesana acabada d’arribar de “les espanyes”.

El reportatge del 9Nou a web de la FAAOC

14/01/2011

http://faaoc.blogspot.com/2010/12/esmalts-al-foc.html

Els problemes dels artesans d’Osona al 9Nou

02/08/2010

reportatge9nou

Nova web de la FAAOC

03/07/2010

La Federació d’Associacions d’Artesans de Catalunya té nova web i aquesta inclou un llistat amb fotos dels artesans federats.

A nosaltres ens podeu veure aquí:

http://www.faaoc.cat/artesans3.php?id_of=05&id=17

Hem guanyat el premi Empremptes d’Osona!

22/12/2009

Eh…no ens ho podem creure, ens han trucat per dir-nos que hem guanyat el premi Empremptes d’Osona d’enguany, i nosaltres aquí liats intentant vendre alguna cosa a Logroño i a Eibar….

Es tracta d’un premi a un projecte, que desenvoluparem al costat del dissenyador Jordi Peñaranda. Quan s’acabi aquesta bogeria del Nadal ja hi haurà temps per parlar de la peça que crearem, que tindrà com a referent el patrimoni natural i cultural que representa el riu Ter per a la nostra comarca.

Us deixem un enllaç de la publicació de la notícia al portal  Elter

Limoges, la ciutat de l’esmalt

27/09/2009

Hem fet una petita escapada a la ciutat francesa de Limoges, coneguda com la capital de la porcelana i l’esmalt. La capital de Limousine és una petita ciutat a 680 km de Barcelona i a uns 300 km al nord de Tolouse.

La primera cosa que ens va cridar l’atenció caminant per la ciutat va ser la gran quantitat de tallers i botigues d’esmalt que hi ha pel centre. Es tracta d’esmalts d’una gran qualitat tècnica i hi predomina els quadres amb paisatges i els objectes esmaltats. En un d’aquests tallers, a la Place de la cité vam parlar amb Paul Bufforn, que ens va explicar les tècniques que utilitza, les vegades que anava al forn cada peça. Ens va mostrar des de sencilles arracades amb esmalt opac fins autèntiques birgueries en quadres amb cloissoné i pols d’or.

També vam tenir l’oportunitat de visitar la Maison de l’Email (atenció, els dimarts és tancada), on es pot veure un video divulgatiu sobre els origens, la història i la situació actual dels esmalts de Limoges, i hi ha exposades peces de diversos esmaltadors instal·lats a Limoges.

A banda de tot allò relacionat amb l’artesania en esmalt, a Limoges val la pena visitar el centre històric, especialment la Pl. de la Motte i l’esglesia de Sant Michelle i tastar la deliciosa carn de vacú amb denominació d’origen de la Limousine. En canvi, no vam poder visitar el Musee de ll?Eveché, que estarà en obres fins el 2010. 

P240909_12.13[01]

P240909_11.59

Interior i exterior de la Maison de l’Email

 

P230909_16.22

Botigues de venda d’esmalts al centre de Limoges

 

P230909_13.04#1

Església de Sant Michelle

P230909_17.58

Vitrall a Saint Michelle

 

Taller de cerámica en la Mostra

17/07/2009

El pasado miércoles se realizó el primer taller de artesanía en vivo en la Mostra de Altea, a cargo del ceramista Daniel Álvarez Stolfo.

A continuación, una foto del taller ….

taller ceramica

…..y una vista aérea de la feria tomada no sin riesgo para la integridad física de la que escribe. Nuestra parada es la primera de la fila frontal, la que está medio tapada.

P150709_21.11

Mercat, producció, competitivitat

17/06/2009

La gran dificultat de l’artesania contemporània de consum és que ha de comercialitzar objectes fets a mà en un  mercat inundat de productes manufacturats de baix cost.

 

La veritat és que “artesania” i “contemporània” son dos conceptes contradictoris: tècniques de producció pre-industrials en un entorn post-industrial; peces úniques en un entorn de consum massiu d’usar i tirar.

P080609_19.34

Com es poden consumir massivament treballs fets un per un? L’artesania que tant es vol promocionar és un fenomen fora del seu temps, i els que ens hi dediquem en patim les conseqüències. Pel que es veu anant per fires i mercats d’artesania d’aquests mons de déu, en general es donen 3 alternatives:

 

1) Produir poc i vendre car

Aquesta seria la solució ideal perquè és la que atorga valor a la peça única feta a mà. Però qui paga una fortuna per un penjoll, un gerro o un cinturó que pot trobar al mercat per un preu molt més inferior?.

Es tracta d’una opció que només es poden permetre uns quants artesans que han aconseguit un gran prestigi o bé artesans suficientment subvencionats que es poden permetre el luxe de vendre poc o res.

 

2) Revenda i falsa artesania

Per desgràcia, molts suposats artesans han decidit no destrossar-se les mans i l’esquena treballant i compren productes suposadament artesans a l’engròs, que normalment importen de la Índia i la Xina. De vegades aquests productes tan barats són fets a mà, però millor no saber en quines condicions han estat produïts, tot i que no és difícil d’imaginar.

Aquest fenomen de la revenda disfressada d’artesania és el que ha degradat les fires i mercats del nostre país, i ha provocat el desinterès del públic per l’artesania per la uniformitat i baixa qualitat dels productes.

 

3) Auto-explotació

Aquesta és la solució que hem trobat la majoria d’artesans que participen a les fires d’artesania: fer moltes hores per produir el màxim possible, i vendre a preus relativament assequibles tenint en compte que les peces són fetes a mà. Evidentment, a l’hora de fixar el preu d’un producte no tenim en compte les hores que hi hem dedicat, perquè si ho féssim els números no sortirien de cap manera.

Tot i així, continua sent difícil competir amb la resta d’oferta del mercat, i la única opció de supervivència és anar a trobar el públic específic que valora el valor afegit de l’artesania i està disposat a pagar una miqueta més.

La pregunta que ens fem ara és: ens acabarà d’enfonsar la crisi? O bé tot el contrari, potser s’invertirà la tendència actual i la gent començarà a comprar menys quantitat de productes però de més qualitat?

Així és com veig jo el panorama de l’artesania en relació al mercat, i vosaltres què en penseu, hi esteu d’acord?