Posts Tagged ‘Promoció’

Mercat, producció, competitivitat

17/06/2009

La gran dificultat de l’artesania contemporània de consum és que ha de comercialitzar objectes fets a mà en un  mercat inundat de productes manufacturats de baix cost.

 

La veritat és que “artesania” i “contemporània” son dos conceptes contradictoris: tècniques de producció pre-industrials en un entorn post-industrial; peces úniques en un entorn de consum massiu d’usar i tirar.

P080609_19.34

Com es poden consumir massivament treballs fets un per un? L’artesania que tant es vol promocionar és un fenomen fora del seu temps, i els que ens hi dediquem en patim les conseqüències. Pel que es veu anant per fires i mercats d’artesania d’aquests mons de déu, en general es donen 3 alternatives:

 

1) Produir poc i vendre car

Aquesta seria la solució ideal perquè és la que atorga valor a la peça única feta a mà. Però qui paga una fortuna per un penjoll, un gerro o un cinturó que pot trobar al mercat per un preu molt més inferior?.

Es tracta d’una opció que només es poden permetre uns quants artesans que han aconseguit un gran prestigi o bé artesans suficientment subvencionats que es poden permetre el luxe de vendre poc o res.

 

2) Revenda i falsa artesania

Per desgràcia, molts suposats artesans han decidit no destrossar-se les mans i l’esquena treballant i compren productes suposadament artesans a l’engròs, que normalment importen de la Índia i la Xina. De vegades aquests productes tan barats són fets a mà, però millor no saber en quines condicions han estat produïts, tot i que no és difícil d’imaginar.

Aquest fenomen de la revenda disfressada d’artesania és el que ha degradat les fires i mercats del nostre país, i ha provocat el desinterès del públic per l’artesania per la uniformitat i baixa qualitat dels productes.

 

3) Auto-explotació

Aquesta és la solució que hem trobat la majoria d’artesans que participen a les fires d’artesania: fer moltes hores per produir el màxim possible, i vendre a preus relativament assequibles tenint en compte que les peces són fetes a mà. Evidentment, a l’hora de fixar el preu d’un producte no tenim en compte les hores que hi hem dedicat, perquè si ho féssim els números no sortirien de cap manera.

Tot i així, continua sent difícil competir amb la resta d’oferta del mercat, i la única opció de supervivència és anar a trobar el públic específic que valora el valor afegit de l’artesania i està disposat a pagar una miqueta més.

La pregunta que ens fem ara és: ens acabarà d’enfonsar la crisi? O bé tot el contrari, potser s’invertirà la tendència actual i la gent començarà a comprar menys quantitat de productes però de més qualitat?

Així és com veig jo el panorama de l’artesania en relació al mercat, i vosaltres què en penseu, hi esteu d’acord?

Anuncis